Dincat us desitja ...
La missió de Dincat és vetllar per la defensa i l’exercici ple dels drets, de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, en l’àmbit territorial de Catalunya.
jueves, 20 de diciembre de 2012
La caminada, que es va celebrar diumenge passat, va servir per reivindicar una millor integració a la societat de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de l'esport.
Veure més...
lunes, 10 de diciembre de 2012
La concentració contra les retallades en el sector d'atenció als discapacitats aplega 5.000 persones.
(Veure tot el text...)
Unes 5.000 persones van omplir la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar que s'aturin les retallades en el sector d'atenció a les persones amb discapacitat, coincidint amb el Dia Internacional de la Discapacitat (3 de desembre).
(Veure tot el text...)
jueves, 29 de noviembre de 2012
lunes, 22 de octubre de 2012
Esta en tu mano
Video de sensibilització entorn a la ciutadania de les persones amb
discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. L’any 2012, any de la
ciutadania FEAPS, més de 1000 persones amb discapacitat intel·lectual o del
desenvolupament han treballat per tal d’ aconseguir un “Manifest per a la plena
ciutadania de les persones amb DID”. Aquest manifest ha estat llegit a Cadis el
19 d’octubre de 2012 en un acte commemoratiu dins del programa oficial del
Bicentenari de la Constitució de 1812.
jueves, 27 de septiembre de 2012
Acadèmia d'Especialistes
Miguel Gallardo presenta Acadèmia d'Especialistes, un curt d'animació que intenta donar a conèixer l'autisme a la societat. D'aquesta manera, és vol mostrar d'una manera amena i divertida les habilitats especials que tenen moltes persones amb autisme i que no sempre son compreses.
Miguel Gallardo presenta Acadèmia d'Especialistes, un curt d'animació que intenta donar a conèixer l'autisme a la societat. D'aquesta manera, és vol mostrar d'una manera amena i divertida les habilitats especials que tenen moltes persones amb autisme i que no sempre son compreses.
jueves, 13 de septiembre de 2012
jueves, 12 de julio de 2012
Y yo...¿Qué?
Documental entorn la figura dels germans de persones amb discapacitat. Persones Especials, importants, que de vegades viuen en un segon pla. Persones que viuen una situació especial que els converteixen en diferents.
Documental entorn la figura dels germans de persones amb discapacitat. Persones Especials, importants, que de vegades viuen en un segon pla. Persones que viuen una situació especial que els converteixen en diferents.
Sis històries a
traves de les quals s’aborden sentiments, sensacions, i moments especials per
a aquestes persones.
Un treball optimista
i esperançador per la visibilitat dels germans.
Documental de
David Abarca.
miércoles, 13 de junio de 2012
SOMNIS DE MARE
Fa uns dies va caure en les meves mans un article d’un antic company
d’Universitat amb el que he compartit
bons moments de reflexions, gairebé sempre al voltant de la discapacitat intel·lectual.
En aquest article relata la seva experiència com a membre d’un grup
convidat a somiar sobre la qualitat de vida de les persones amb discapacitat al
2021.
En llegir la seva introducció, vaig pensar que era maco tenir l’oportunitat
de poder somiar sobre quelcom, poder dibuixar un horitzó i pensar què és el que
em podria ajudar a aconseguir-lo...
No vaig trigar gaire a ficar-me en la seva pell o millor dit, en el seu
cap i en uns minuts vaig començar a pensar en algunes coses que, en un futur,
m’agradaria que fossin diferents. Recordant algunes de les converses amb altres
mares, anècdotes i activitats viscudes i
realitzades amb els meus fills i els seus companys de classe, vaig pensar que
jo també podia fer aquest exercici i aventurar-me a somiar i per què no, compartir amb altres
famílies, els meus somnis.
Primer de tot em plantejo, per què fem aquesta separació entre
discapacitat i “normal”? Quines atribucions donem a algú que qualifiquem de
“normal”? I a algú que anomenem
“discapacitat”?
Somio que algun dia, ens referirem a les persones amb
discapacitat intel·lectual pel seu nom i quan parlem d’elles, les tindrem
presents, serem respectuosos i ressaltarem
les seves qualitats en comptes de les seves mancances. Pensarem i cercarem els
suports que necessita i no en allò que
ens manca per què els hem d’oferir més. Somio en que algun dia no massa llunyà,
tots serem capaços de veure la persona, abans que la seva discapacitat i les seves
limitacions.
Somio que una persona, el nen/a amb discapacitat hi serà
present com qualsevol altre ciutadà de ple dret, i serà reconeguda pels altres
com algú amb valor, algú que suma, algú que forma part d’aquesta societat.
Somio també que els meus fills seran bons acompanyants
d’altres nens/es i aprendran a deixar-se acompanyar per altres nens/es,
sense deixar d’ocupar el seu lloc i sense tenir intenció de substituir el lloc de
l’altre, sent capaços de respectar-se a si mateixos i aquells que els envolten.
Somio que tots
els nens/es, tinguin o no discapacitat intel·lectual, podran gaudir d’una educació
de qualitat, de les mateixes oportunitats d’aprenentatge, dels mateixos espais
d’oci, de les mateixes activitats, sense haver de renunciar a l’oportunitat
d’aprendre, gaudir, créixer, equivocar-se, fer-se gran...
Somio finalment, i ara en clau d’actualitat, que aquesta
crisi econòmica no s’utilitza per justificar les retallades en projectes, iniciatives,
polítiques,... que ajudarien a avançar en la consecució d’aquest somnis.
I per acabar, us convido també a somiar, a visualitzar un horitzó i
caminar plegats, perquè cada pas que fem per arribar-hi, hi serem més aprop.
Susanna
Mare de la Berta, Nil, Roc,
Aleix i Ariadna
lunes, 4 de junio de 2012
Relat relat
Màrius Serra
Les úniques reunions que
m’agraden són les imprevistes. Quan em convoquen a una reunió formal faig els
possibles per escapar-me’n o per trobar una altra manera de resoldre la
situació que la provoca. Fa anys que defujo propostes, feines o activitats
diverses d’ètnia Geyper, és a dir, que impliquin entrar en aquell estat vital
que les secretàries de direcció descriuen amb tanta contundència quan no poden
passar trucades als seus superiors. És clar que la finta no sempre és possible
i ara mateix estic reunit.
Reunit amb quatre de les
professionals que s’encarreguen de l’educació (especial) del nostre fill (molt
especial), per comentar l’informe pedagògic (ultraespecialitzat) del curs. Poca
broma. Ja em faig el càrrec que aquesta transmissió d’informació no es pot fer
de cap altra manera, i mai no me’n perdo cap, però això no treu que tingui una
certa pressa per enllestir. (LLegir més)
jueves, 3 de mayo de 2012
Suscribirse a:
Entradas (Atom)