jueves, 20 de diciembre de 2012

Dincat us desitja ...


Més d'un miler de persones participen a la Marxa Special Olympics de Barcelona


XV Marxa SO Bcn



La caminada, que es va celebrar diumenge passat, va servir per reivindicar una millor integració a la societat de les persones amb discapacitat intel·lectual a través de l'esport.


Veure més...

lunes, 10 de diciembre de 2012

La concentració contra les retallades en el sector d'atenció als discapacitats aplega 5.000 persones.

Mani 3D Dincat
Unes 5.000 persones van omplir la plaça de Sant Jaume de Barcelona per reclamar que s'aturin les retallades en el sector d'atenció a les persones amb discapacitat, coincidint amb el Dia Internacional de la Discapacitat (3 de desembre). 

(Veure tot el text...)

jueves, 29 de noviembre de 2012

AIXÒ SÍ QUE NO. 

Si ens retalleu desapareixem


3 diciembre

lunes, 22 de octubre de 2012

Esta en tu mano


Video de sensibilització entorn a la ciutadania de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. L’any 2012, any de la ciutadania FEAPS, més de 1000 persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament han treballat per tal d’ aconseguir un “Manifest per a la plena ciutadania de les persones amb DID”. Aquest manifest ha estat llegit a Cadis el 19 d’octubre de 2012 en un acte commemoratiu dins del programa oficial del Bicentenari de la Constitució de 1812.

jueves, 27 de septiembre de 2012

Acadèmia d'Especialistes

Fotograma de Academia de especialistas: Berta
Miguel Gallardo presenta Acadèmia d'Especialistes, un curt d'animació que intenta donar a conèixer l'autisme a la societat. D'aquesta manera, és vol mostrar d'una manera amena i divertida les habilitats especials que tenen moltes persones amb autisme i que no sempre son compreses.


jueves, 13 de septiembre de 2012

Por cuatro esquinitas de nada




Amb aquest conte, Jérôme Ruillier vol reflexar de forma sorprenent i sugestiva els valors de la diferència i la multiculturalitat vers els prejudicis i la xenofòbia.



jueves, 12 de julio de 2012

Y yo...¿Qué?

Documental  entorn la figura dels germans de persones amb discapacitat. Persones Especials, importants, que de vegades viuen en un segon pla. Persones que viuen una situació especial que els converteixen en diferents.

Sis històries a traves de les quals s’aborden sentiments, sensacions, i moments especials per a aquestes persones.

Un treball optimista i esperançador per la visibilitat dels germans.

Documental de David Abarca.

miércoles, 13 de junio de 2012


SOMNIS DE MARE 

Fa uns dies va caure en les meves mans un article d’un antic company d’Universitat  amb el que he compartit bons moments de reflexions, gairebé sempre al voltant de la discapacitat intel·lectual.

En aquest article relata la seva experiència com a membre d’un grup convidat a somiar sobre la qualitat de vida de les persones amb discapacitat al 2021. 

En llegir la seva introducció, vaig pensar que era maco tenir l’oportunitat de poder somiar sobre quelcom, poder dibuixar un horitzó i pensar què és el que em podria ajudar a aconseguir-lo...

No vaig trigar gaire a ficar-me en la seva pell o millor dit, en el seu cap i en uns minuts vaig començar a pensar en algunes coses que, en un futur, m’agradaria que fossin diferents. Recordant algunes de les converses amb altres mares, anècdotes i  activitats viscudes i realitzades amb els meus fills i els seus companys de classe, vaig pensar que jo també podia fer aquest exercici i aventurar-me  a somiar i per què no, compartir amb altres famílies, els meus somnis.

Primer de tot em plantejo, per què fem aquesta separació entre discapacitat i “normal”? Quines atribucions donem a algú que qualifiquem de “normal”? I a algú que anomenem  “discapacitat”?

Somio que algun dia, ens referirem a les persones amb discapacitat intel·lectual pel seu nom i quan parlem d’elles, les tindrem presents, serem respectuosos i  ressaltarem les seves qualitats en comptes de les seves mancances. Pensarem i cercarem els suports que necessita i no en allò  que ens manca per què els hem d’oferir més. Somio en que algun dia no massa llunyà, tots serem capaços de veure la persona, abans que la seva discapacitat i les seves limitacions.

Somio que una persona, el nen/a amb discapacitat hi serà present com qualsevol altre ciutadà de ple dret, i serà reconeguda pels altres com algú amb valor, algú que suma, algú que forma part d’aquesta societat.

Somio també que els meus fills seran bons acompanyants d’altres nens/es  i aprendran a  deixar-se acompanyar per altres nens/es, sense deixar d’ocupar el seu lloc i sense tenir intenció de substituir el lloc de l’altre, sent capaços de respectar-se a si mateixos i aquells que els envolten.

Somio que tots els nens/es, tinguin o no discapacitat intel·lectual, podran gaudir d’una educació de qualitat, de les mateixes oportunitats d’aprenentatge, dels mateixos espais d’oci, de les mateixes activitats, sense haver de renunciar a l’oportunitat d’aprendre, gaudir, créixer, equivocar-se, fer-se gran...

Somio finalment, i ara en clau d’actualitat, que aquesta crisi econòmica no s’utilitza per justificar les retallades en projectes, iniciatives, polítiques,... que ajudarien a avançar en la consecució d’aquest somnis.
I per acabar, us convido també a somiar, a visualitzar un horitzó i caminar plegats, perquè cada pas que fem per arribar-hi, hi serem  més aprop.

Susanna
Mare de la Berta, Nil, Roc, Aleix i Ariadna


lunes, 4 de junio de 2012


Relat relat
Màrius Serra

Les úniques reunions que m’agraden són les imprevistes. Quan em convoquen a una reunió formal faig els possibles per escapar-me’n o per trobar una altra manera de resoldre la situació que la provoca. Fa anys que defujo propostes, feines o activitats diverses d’ètnia Geyper, és a dir, que impliquin entrar en aquell estat vital que les secretàries de direcció descriuen amb tanta contundència quan no poden passar trucades als seus superiors. És clar que la finta no sempre és possible i ara mateix estic reunit.

Reunit amb quatre de les professionals que s’encarreguen de l’educació (especial) del nostre fill (molt especial), per comentar l’informe pedagògic (ultraespecialitzat) del curs. Poca broma. Ja em faig el càrrec que aquesta transmissió d’informació no es pot fer de cap altra manera, i mai no me’n perdo cap, però això no treu que tingui una certa pressa per enllestir. (LLegir més)

jueves, 3 de mayo de 2012


Conferència Internacional TEA
Benvinguts al Bloc Famílies Dincat !

Amb el Bloc Dincat Famílies es vol constituir un espai a on les famílies de persones amb DID puguin compartir experiències, comunicar-se i mantenir-se informats i formats sobre tots aquells recursos i temes d’interès.

Esperem que pugui ser útil !